Sabies que amb la primera pantalla vas perdre una mà? Sí, sí, una mà.
Cada individu, independentment de l’edat, té mínim una pantalla o dispositiu mòbil. A mesura que passen els anys no només et fas gran, sinó que afegeixes una pantalla més.
Neixes amb la televisió, creixes amb un iPod o un iPad, et desenvolupes amb un smartphone i t'autorealitzes amb un PC. Un mínim de quatre pantalles... suficient o innecessari? Hi ha gent que pensa que és una eina i, d'altres, que t'atordeixen o et distreuen del que és verdaderament important.
Cada vegada és més comú veure gent caminant pel carrer mirant el mòbil. Encara recordo el dia que vaig causar un xoc entre dos cotxes per no veure que el semàfor estava en vermell. Que inútil em vaig sentir!
I espera't, no cal anar més enllà! Segur t’has trobat en una reunió d'amics on tothom està més pendent de les xarxes socials que de la conversa. És trist, veritat? Però és una realitat. Virtual? No ho sé.
Personalment, crec que les pantalles són un gran invent. Ens permeten connectar-nos amb persones de tot el món, accedir a informació instantània i, fins i tot, treballar des de qualsevol lloc. Però, com tot en aquesta vida, si no ho controlem, pot arribar a ser un problema. En l'actualitat, m'atreviria a dir que aquelles distopies que apareixen en les pel·lícules antigues s'estan començant a convertir en una realitat.
El problema real de passar tant de temps davant de les pantalles és que ens estem perdent totes aquelles petites coses que passen al nostre voltant. Ja no gaudim dels moments que passem amb els nostres amics i familiars perquè estem més preocupats de fer una foto per penjar-la a Instagram o pendents de quan sortirà el BeReal per poder immortalitzar el moment per sempre. Ja no apreciem la natura o els detalls amb els quals abans ens fixàvem perquè estem massa ocupats mirant el nostre smartphone. A vegades (o, més aviat, sovint), penso que perdo el temps. Els dies passen cada vegada més ràpids perquè estem constantment emplenant els nostres moments de descans amb estímuls digitals. Creieu que és per culpa de les pantalles? Que no ens deixen avorrir? Tot i que la culpa sigui nostra, som realment víctimes o instigadors d'aquesta tendència?
A més, passar temps davant de les pantalles pot ser perjudicial per a la nostra salut mental. Abans aquest tema era tabú, però ara és essencial generar debats i parlar del tema. Hem de recordar que la majoria de contingut que veiem a Internet és manipulat perquè ens enganxi i passem més temps consumint contingut en diverses pantalles (perquè l’última moda és estar davant de més d’una pantalla alhora). Això pot portar a problemes de baixa autoestima, depressió i ansietat. Et sents identificat? Jo sí.
Però no soc aquí per jutjar a ningú, perquè jo també soc culpable de passar massa temps davant del mòbil i l’ordinador. Sovint em trobo mirant el meu telèfon sense cap raó, només perquè és allò que estem acostumats a fer quan tenim una estona lliure.
Per això, crec que és important que prenem mesures per controlar el temps que passem davant de les pantalles. Una de les coses que he fet és establir una hora límit per al meu ús del mòbil i les xarxes socials. Després d'aquella hora, poso el telèfon en mode avió i em dedico a altres activitats, com sortir a caminar. Heu provat mai de sortir de casa sense mòbil? Al principi et sents despullat, però després coneixes racons al costat de casa que no havies vist mai. Et preguntes si serà nou? La resposta és no, simplement mai t’hi havies fixat. És diferent veure que mirar. L'últim és inconscient, de reüll. Quelcom que fem més del que ens pensem.
En resum, sí, sense dubte passem massa temps davant de les pantalles. De moment no he trobat una solució, però sí una via per sobreviure o intentar gestionar-ho de la millor forma possible. No deixis que el temps et controli, controla'l tu i, amb una mica de sort, coneixeràs el món.
Σχόλια