Tal com els temps canvien, les formes de comunicar-nos també. La tecnologia ha permès que el que coneixem com a premsa tradicional sigui lleugerament desplaçada per altres mitjans que han sorgit per l'auge de les xarxes socials i la normalització que fan els joves d’aquests nous mitjans. Instagram, Facebook, Twitter o, fins i tot, Tik Tok, són plataformes en les quals els mitjans de premsa tradicional han volgut trobar el seu espai creant un perfil propi i estant-hi força actius en la majoria de casos. Això ha donat lloc a la creació de molts llocs de treball dins de la indústria i, per tant, podem afirmar que el concepte de les xarxes socials com a eina d'informació és una realitat.
Les dades de l'enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya recollides en el BIAC ens han fet saber que el 83% dels joves d'entre 18 i 26 anys s'informen a través de les xarxes socials. A més, les persones enquestades creuen estar segurs de què la informació que consulten en aquests mitjans és més segura i veraç que la que surt per la televisió, la premsa o la ràdio.
Una altra font d'informació molt utilitzada que potser sorprèn molta gent són els pòdcasts. Ara per ara, s’han convertit en els líders d'escolta entre els joves de menys de 25 anys a Catalunya. Un exemple molt clar és el "The Wild Project" que, juntament amb la seva creació de contingut a YouTube amb un total de 3,44 milions de seguidors, és un dels programes líders a Catalunya. És curiós que, encara que el mateix presentador del programa negui que fa periodisme i ho qualifica d’entreteniment, un important número de joves ho consumeixen amb l'objectiu d'assabentar-se del que succeeix al món.
La realitat és aquesta: els joves escolten i visualitzen constantment informació en comptes de llegir-la. S’informen a través de Tik Tok, de pòdcasts, de canals de YouTube i de Twitch, i en conseqüència, atorguen més credibilitat a les xarxes que a la premsa.
Però llavors, quin és el problema que suposa fer-ho mitjançant aquests nous mitjans? La resposta és que el canvi més important de paradigma en el món de la comunicació és l’autocomunicació de masses o la web 2.0. La gran quantitat d'informació que es publica a Internet no és l'únic tret desmarcat a l'hora d'analitzar la gran crisi d'aquesta era on les fake news superen les informacions certes i contrastades. A les xarxes socials qualsevol persona pot dir la seva amb total llibertat d’expressió i, de retruc, un tuit o comentari desafortunat es pot fer viral o, fins i tot, en el pitjor escenari, es pot arribar a interpretar de manera errònia. Molts cops, per culpa d’aquest tipus de malentesos es creen polèmiques i l'anomenat salseo.
Per aquesta raó, és crucial informar-se o donar follow a fonts fiables quan ens endinsem en aquest nou món que persegueix més la viralització que la veritat.
Comments